No va fer falta ni que em toqués el despertador.. ja estava desvetllat. Un cop a punt faig cap al carrer a l'espera de Simó i de les incondicionals soporters la Raquel i la Sandra ja estàvem a punt per empendre el camí fins a Sant Carles concretament a la platja del trabucador..
Un cop deixat el cotxe i la pertinent descàrrega de les bikes ja estaven fent entrega de dorsals i ja es podia veure una miqueta més de moviment... fent una volta per allí veig al nostre company, el Xavi, que la nit anterior ja havia fet una nocturna i encara va fer un bon paper, sí senyor.
En el meu cas vaig sortir bastant trinxat de l'aigua, però estava contentíssim pel temps i pel lloc que ocupava..sort que vaig tenir temps per descansar abans d'agafar la bike.La bike: el crak va ser Simó, que en la grupeta de sis que vam fer, feiem relleus però l'ultima volta Simó se la va carregar a les esquenes i ens vam posar tots a roda fins la meta.
El tema córrer cada vegada tinc millors sensassions..encara que no deixa de ser el punt més feble meu o el més fort dels altres.. però bueno, això és lo que hi ha... al final 13 de l'absolut i cap a casa.
PD:Un dia de puta mare
Si fer bon paper es acavar siiii, una altra cosa nooooo .
ResponderEliminarFelicitats a tots dos crakcs , esteu forts com a toros .