s-portiu.blogspot.com

martes, 25 de mayo de 2010

Pedraforca.


Pedraforca.. una muntanya del parc Cadí Moixeró. Moltes són les llegendes sobre bruixes en aquesta muntanya (la Marta ens va fer un petit relat d'una de les llegendes).
Ja feia més d'un parell de mesos que ens esperava el dia en que fariem el cim del Pedraforca, i de cop i volta ja estàvem perduts de bon matí al refugi de Gresolet (coses que passen). Rectifiquem el camí i ens dirigim un altre cop al poble de Saldes per poder agafar la direcció al mirador de Gresolet punt de partida del PR a seguir. La gana ja feia presència sense haver pegat ni una sola passa i com no, el millor que podiem fer esmorzar...panxa plena i cap amunt. El sol feia acte de presència, la màniga curta predominava en tots els caminants, els primers metres tot era xerrar i patir el mal d'altura, el "millor" estava per arribar.
Mentre anàvem guanyant altura els núvols també ens guanyaven terreny i era l'hora de fer el tram més tècnic: haviem de grimpar,escalar,enfilar-nos o més ben dit agafar-nos a tot el que estés ben fixat ( a la cama de Tuti per exemple jjejej). Per a més inrri, el temps ens va fer una mala passada, estava caient pedra i el terra i les roques estaven mullades i la cosa va canviar de la xerrameca a la tensió i als jo no puc..quina aventura jojojo quina gràcia que fa quan ja ho has passat...
Ja estem al cim, ara tocava baixar per la tartera!!! impresionant  és inexplicable la sensació de lliscar sobre pedres i pedres i pedres...fins tornar a endinsar-nos al bosc i anar en busca del refugi on ens posariem a sopluig ja que l' aigua ens torna acompanyar després de baixar per la tartera. Un cop al refugi ens menjariem el dinar (16:00h) ja que  vam decidir no parar perquè el temps era molt inestable.
Uns 800 metres en separaven del cotxe i els fariem ràpid, l'aigua ens acompanyava..un canvi de roba i despedir-nos de l'Albert i la Rosa que farien camí a Cambrils i nosaltres Marta,Sandra,Tuti, i servidor direcció Barcelona.
Això es un breu però molt breu resum de la història d'aquest gran dia... i, sí, el Pedraforca és una muntanya màgica.

1 comentario:

  1. Hola Inco!!!Sóc la Pili,m'he quedat meravellada de com escrius,molt correcte però amb un punt de gràcia que hi queda molt bé...t'hi podries dedicar!!!
    Molts besitos i segueix així!!!!

    ResponderEliminar